| Temps |
El temps avui:
|
|
| Sessió |
¿Encara no tens un compte? Pots crear-te una. Com a usuari registrat podràs accedir a seccions determinades restringides , i rebre missatges personalitzats.
|
|
|
Benvinguts!... Passau, passau...
Qualsevol recuperació del saber tradicional que ha generat una comunitat duu implícita la utilitat de la resolució dels problemes que aquell saber resol. Aquest fet és encara més evident en aquest projecte, en què proposam l'activació de fòrums de discussió i la creació d’un calendari de sembres, tasques i collites, per aconseguir la recuperació, preservació i difusió d’uns coneixements a punt de desaparèixer.
D'altra banda, qualsevol intent de racionalitzar l’actual desgavell en la utilització del territori per a usos d’oci representa ja una innegable utilitat per a la comunitat. Si, a més, es fa d'acord amb criteris de sostenibilitat no és tan sols útil, sinó que ara per ara ha esdevingut imprescindible.
Podria semblar que els beneficiaris de la proposta siguin tan sols les famílies que passaran a cultivar el seu hortet de manera més ecològicament correcta, però aquests beneficiats representen tan sols la punta de l'iceberg del que pot arribar a promoure una pàgina que, com la nostra, combini tradició, innovació i sentit comú, ja que els beneficis finals van a camps tan diversos com podrien ser entre molts altres:
* Millora de la qualitat de les aigües subterrànies.
* Explotació més racional dels aqüífers.
* Reducció de contaminants a les aigües i a l’atmosfera.
* Manteniment de la diversitat de varietats cultivables.
* Suport en propostes educatives de respecte al medi ambient.
* Respecte per la cultura pròpia, recuperació i preservació d’usos i costums mediambientalment sostenibles.
* Permetre l’horticultura d’oci a les futures generacions.
* Conservació del paisatge.
Som conscients que el que podrem fer des de la nostra pàgina representa una petita aportació que haurà de tenir el suport d'altres avanços que empenyin la societat cap a la valoració de les estratègies tradicionals per a la preservació del medi ambient. Totes les institucions implicades tant d'àmbit insular com autonòmic, nacional o europeu, han pres consciència de la importància de la difusió i el foment de sistemes de gestió del medi que resultin sostenibles. Particularment, des de la declaració de Menorca com a reserva de biosfera, hem vist néixer iniciatives que combinen innovacions amb recuperacions de maneres de fer respectuoses amb el medi. La nostra proposta vol ser el gra d’arena que aporten uns ciutadans preocupats, i ocupats, a fer-ho possible.
Per compartir les vostres experiències, podeu dirigir-vos als
Fòrums.
Per saber què heu de fer aquest mes: Calendari mensual o Calendari barres.
Per cercar informació concreta, podeu utilitzar el
Cercador dels fòrums.
Per contactar ens pots escriure a : hortifeina[arroba]gmail.com
|
|
|
|
|
Fòrums
| Darrers 15 missatges als fòrums | | | Tema: | Autor | Visites | Respostes | Darrer Missatge |  | Tronxu Pebrers | lau | 134 | 1 | ernest
Jul 09, 2010 a les 22:20:42 | | | Eruga Peluda "Lymantria Dispar" | Gimneta | 325 | 1 | Gimneta
Jun 15, 2010 a les 11:59:23 | | | Tuta Absoluta | rodri | 182 | 0 | rodri
May 28, 2010 a les 00:31:08 | | | Fira i Jornades Tècniques d'Agricultura Ecològica | rodri | 147 | 0 | rodri
May 28, 2010 a les 00:19:00 | | | Vull fer un empelt de taronger dolç en llimoner... | fviljim | 138 | 0 | fviljim
May 22, 2010 a les 12:40:57 | | | premiweb | neus | 419 | 2 | fviljim
Mar 02, 2010 a les 18:46:16 | | | Protecció tomatigueres primarenques | lau | 252 | 0 | lau
Mar 01, 2010 a les 15:19:43 | | | collita de temes | rodri | 588 | 5 | ismael
Feb 25, 2010 a les 21:16:18 | | | vinyes... | ismael | 298 | 2 | ismael
Feb 25, 2010 a les 21:06:35 | | | sembra dels alls | ernest | 1063 | 2 | Vicent
Jan 27, 2010 a les 09:10:56 | | | Alerta amb els nemàtodes. Molt alerta! | ernest | 1041 | 2 | ernest
Jan 12, 2010 a les 13:46:10 | | | Galliner mòbil | Gimneta | 501 | 3 | Gimneta
Jan 09, 2010 a les 17:53:36 | | | Sementer de llit calent | Laucar | 655 | 0 | Laucar
Jan 06, 2010 a les 17:40:23 | | | "Tita- titetes" | Gimneta | 641 | 7 | ernest
Dec 28, 2009 a les 17:56:50 | | | denti de lleó | ismael | 512 | 9 | ismael
Dec 24, 2009 a les 22:59:36 | | Temes 241 | Missatges 577 | Visites 147771 | Respostes 340 | Usuaris 137 | | [ Entrar al Fòrum ] [ Cercar al Fòrum ] |
|
|
|
|
|
 |
SEMBRAR A LA SECA, PASSAT O FUTUR? |
|
 
La sembra d’hortalisses d’estivada a la seca ha estat a les nostres illes un saber experiencial desenvolupat al llarg de moltes generacions que ha permès el cultiu sense aportacions d’aigua de reg d’alguns fruits conceptualment associats al regadiu (tomàtics, melons, síndries...). L’estivada a la seca ha estat la resposta adaptativa d’aquells humans que han hagut de produir els vegetals de la seva alimentació en un medi caracteritzat per un clima mediterrani, amb fortes diferències de pluviositat entre les estacions i amb una marcada estació seca: l’estiu llarg, sec, calent i sense gaire tempestes de les Illes Balears.
Un sistema, moltes variacions.
Cadascuna de les illes ha desenvolupat particularitats en el sistema, fins i tot en una mateixa illa trobam diferències importants d’una a altra zona pel que fa a la manera de fer del pagès que adapta els cultius a la seca a les possibilitats del seu terreny. La fertilitat d’un sòl o les diferències en la seva capacitat de retenir aigua marquen unes distàncies òptimes entre plantes que són pròpies de cada indret, passa el mateix amb la profunditat de les labors inicials o amb la freqüència de les feines de manteniment. De totes maneres es poden trobar alguns trets coincidents que ens permeten diferenciar el sistemes “a la seca” d’altres maneres d’obtenir els mateixos fruits amb altres tècniques. Podríem dir que totes les variants de sembra d’estivada a la seca a les Balears comparteixen els següents punts:
· L’objectiu és aconseguir una collita dels fruits d’algunes lleguminoses, convulvàcies, solanàcies i cucurbitàcies sense aportar aigua de reg als cultius. L’aigua necessària per a la vida de les sembres tan sols prové de la pluja que ha pogut emmagatzemar el terreny on es sembra l’estivada.
· Les labors del tros destinat a l’estivada comencen a la tardor i el terreny es llaura diverses vegades. Aquest fet augmenta la permeabilitat del sòl de l’hort i redueix les pèrdues d’aigua de pluja per escorrentia.
· Es fan labors superficials cada vegada que plou, es trenca la comunicació per capil·laritat entre la superfície del sòl que evapora i les capes més fondes que emmagatzemen la humitat. La capa superficial es manté solta i sense crostes.
· Les sembres es fan preferentment primerenques. En el moment de la sembra o transplantament és quan es fa l’única i petita aportació d’aigua de reg al cultiu. Un got d’aigua és suficient perquè la tomatiguera no es mori i “aferri” o perquè germinin les pipides de meló.
· Les plantes es situen més separades que en els cultius de regadiu. No es fan cavallets ni solcs.
· Les plantes o llavors es sembren en “clots” que han estat prèviament excavats, reomplerts amb fems i terra i tapats de nou. Els clots s’han fet preferentment dins el febrer, fins a una profunditat variable però sempre major que la del llaurat i es deixen reposar un cert temps abans de fer la sembrada.
· Cada vegada que plou s’ha de rapar la superfície, aquesta tasca es fa amb rasquetes o amb el càvec de costat i té diversos noms: rapar, polsar, fer pols, remenar. Mai no és una labor profunda i es considera que és ben feta si la superfície torna a quedar solta. Aquesta tasca es sol fer a ple sol, el primer migdia després de cada pluja.
segueix...
|
|
|
L'eruga Tuta absoluta |
|
El Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca ens fa arribar aquest interessant article:
Pode-ho llegir l'article complert fent clic a "Llegir mes...", o bé pode-ho baixar l'article en format pdf aquí.
L'eruga del tomàtic (Tuta absoluta)
La Tuta absoluta és un microlepidòpter de la família Gelechiidae, com l’arna de la patata (Phthorimaea).
Pot tenir fins a 10 o 12 generacions a l'any i una única femella adulta pot pondre més de 200 ous durant les dues setmanes de vida. No presenta diapausa per la qual cosa a l’'hivern allarga el seu cicle de vida enlentint el seu desenvolupament.
L'arna de la Tuta absoluta és de costums nocturs el que dificulta la seva visualització.
|
|
Us em preparat un quadre resum en forma de calendari de barres de totes les sembres que apareixen en el nostre calendari. podrem així tenir un altre tipus de vista de les feines de tot l'any.
El podeu veure amb format html i també teniu un pdf per si el voleu baixar o imprimir. Aquí teniu els enllaços:
Versió html (nomes per veure a pantalla)
Versió pdf (per imprimir o baixar al vostre ordinador)
Veureu que les èpoques de sembra (i conseqüentment les de collita) estan proposades per poder cultivar cada espècie de la manera més respectuosa amb el medi que sigui possible. Açò a Menorca es concreta en cercar el moment de sembra per aprofitar el màxim d'aigua de pluja i no haver de regar gaire (en alguns cultius fins i tot no haver de regar gens). També cercam els moments favorables per cada espècie per evitar plagues i no haver d'actuar amb pesticides.
Si us hi fixau, per exemple, veureu que no proposam la sembra de blat d'indi, lletugues o raveguins en ple estiu. No és que no es pugui fer aquesta sembrada ja que aquestes plantes es fan bé encara que faci calor si les regam prou, el que passa és que des de la nostra pàgina i per coherència amb els seus principis de sostenibilitat no podem recomanar que es facin aquests cultius d'estiu ja que l'extracció d'aigua del subsòl que comporten representaria un dany ecològic que hem d'evitar.
Altres persones us proposaran altres moments de sembra, comparau-los amb el que marca el nostre calendari i valorau la conveniència d'emprar un o altre sistema. En tot cas si afinau alguna temporada més respectuosa amb l'entorn i no és marcada al calendari de la nostra pàgina, feis-me-la arribar i li donarem difusió.
Els moments de sembra estan referits al moment que les plantes es posen al seu lloc definitiu. Algunes venen de planter com les albergínies, altres de sembra directa com les faves o mongetes. El que hi ha marcat al calendari és el que els vergeters deien la "sembrada" és a dir l'inici del cultiu en el lloc on farem la collita.
Hem pensat que si a més a més hi posavem el moment de fer el planters el calendari podria portar a confusió ja que molta gent no fa planters i els compra quan estan a punt per posar a la terra. També val a dir que el moment de fer planters de cada cosa l'hem anat deixant prou clar als fòrums.
Hem fet una feina extra (una feinada vaja!). Fixeu vos que el títol de cada línia es un enllaç, si feu clic... voila!: tenim una cerca al fòrum a on podem veure un resum de tots el missatges que tracten sobre aquell cultiu en concret. Els missatges estan ordenats per data, el mes antic abaix, i pot haver mes d'una pàgina, us dic això perquè el mes antic normalment serà el missatge del mestre Ernest, els primer que varem fer i que forman la base del calendari.
A estat una mica difícil trobar la paraula a cercar, per exemple, els tomàtics, a vegades i ha missatges als que xerram de "tomatiguera", si busquem "tomàtic" no apareixeran tots, en canvi sí obtindrem un bon resultat buscant "tomati".
|
|
Aquí teniu un treball de n'Ernest fet per a les escoles i els seus hortets.
Podeu descarregar el fitxer (presentació powerpoint) al vostre ordinador fent clic
aquí.
O be veure'l amb format d'animació Flash fent clic a Llegir més (al peu d'aquest article).
|
|
Tot i que el DDT va ser prohibit l'any 1978 a l'Estat espanyol, encara és present a la cadena alimentària. Per això, sense que ens n'adonem, pot ser ingerit, i transmès als nadons a través de la placenta de les mares. Ara, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) ha demostrat que els infants que tenen concentracions d'aquest pesticida tòxic a la sang veuen minvada la seva intel·ligència.
La investigació de l'equip del CREAL, liderat per Núria Ribas, va relacionar l'exposició dels fetus al DDT durant l'embaràs amb la intel·ligència dels nens i les nenes passats quatre anys. Es va comprovar que, com més gran era la presència del pesticida, pitjors eren els efectes sobre les capacitats cognitives dels infants. Concretament, s'observaren deficiències en el coeficient intel·lectual, la memòria i les capacitats verbals.
Aquestes conclusions, que han estat publicades a la revista American Journal of Epidemiology, són el resultat d'un seguiment a 475 nens i nenes de la Ribera d'Ebre i de Menorca des de 1997, la majoria dels quals van presentar una presència apreciable de DDT a la sang del cordó umbilical. A partir de diverses proves, es va veure que el coeficient intel·lectual de les criatures disminuïa 5,87 punts quan les concentracions de DDT superaven els 20 nanograms per mil·lilitre en la sang del cordó umbilical. I els valors encara eren més negatius pel que fa a la memòria i a les capacitats verbals: la reducció era de 10,86 punts i 7,87 punts, respectivament.
A pesar d'això, el grup del CREAL afegeix que aquestes deficiències són lleugeres i pràcticament imperceptibles en el dia a dia dels infants. Només poden produir problemes si s'afegeixen, com un factor més, a d'altres circunstàncies també negatives per a les capacitats cognitives dels infants, com ara un naixement prematur, un baix nivell educatiu dels pares o el fet que la mare hagués fumat durant l'embaràs.
Font de la notícia
|
|
|
Notícies: Desaparegudes el 75% de varietats cultivades |
|
Les varietats comercials estan fent desaparèixer el que durant milers d'anys han aconseguit els nostres avantpassats, les varietats autòctones, aclimatades a la nostra terra i més resistents a les malalties. Tenim la responsabilitat de conservar l'herència d'aquest patrimoni.
Mirau aquesta notícia:
clica aquí
|
|
Truquet de n'Ernest contra els caragols:
Les cavades després de cada pluja (o cada setmana si l'any és tan sec que no plou) eviten que els caragols facin malbé les sembres tendres.
Quan cavam la superfície de la terra per aïllar la capa humida del davall també destruïm els caminets de bavera que serveixen als caragols per anar cap a les plantes. Quan un caragol troba una planta, en el seu retorn cap a la paret seca o qualsevol altre refugi deixa un caminet marcat que podreu veure com un filet lluent si mirau el llaurat a contrallum. Aquests caminets rectes seran emprats per altres caragols per anar directament al menjar -tomatigueres, alberginieres, meloneres...
Feis la prova: comptau el nombre de caragols que mengen una planta cada matí amb la banyadura abans que el sol surti. Veureu que el nombre es va incrementant i cada vegada hi ha més pistes lluentes al llaurat. Si feis una cavada i destruïu els caminets, veureu que demà els caragols no ataquen.
La cavadeta és un remei eficaç i ens evita haver de posar verins que si entren en la xarxa tròfica poden fer molt i molt mal. Els verí per a caragols conté metaldehid, que mata amb facilitat nneres, eriçons i qualsevol animal que mengi caragols. No oblidem mai que existeix un animal que es menja les seves plagues: l'ésser humà . Així és que... alerta!
|
|
ALERTA AMB EL FAVET:
Si heu sembrat favet espès, quan arribi la primavera agafarà "rovell" i serà un focus de dispersió de la malaltia.
|
|
| |
