Calendari HortiCultura a Menorca

Novetat, calendari de barres

Us em preparat un quadre resum en forma de calendari de barres de totes les sembres que apareixen en el nostre calendari. podrem aixÃ tenir un altre tipus de vista de les feines de tot l'any.

El podeu veure amb format html i tambÃ© teniu un pdf per si el voleu baixar o imprimir. AquÃ teniu els enllaÃ§os:

VersiÃ³ html (nomes per veure a pantalla)

VersiÃ³ pdf (per imprimir o baixar al vostre ordinador)

Veureu que les Ã¨poques de sembra (i conseqÃ¼entment les de collita) estan proposades per poder cultivar cada espÃ¨cie de la manera mÃ©s respectuosa amb el medi que sigui possible. AÃ§Ã² a Menorca es concreta en cercar el moment de sembra per aprofitar el mÃ xim d'aigua de pluja i no haver de regar gaire (en alguns cultius fins i tot no haver de regar gens). TambÃ© cercam els moments favorables per cada espÃ¨cie per evitar plagues i no haver d'actuar amb pesticides.
Si us hi fixau, per exemple, veureu que no proposam la sembra de blat d'indi, lletugues o raveguins en ple estiu. No Ã©s que no es pugui fer aquesta sembrada ja que aquestes plantes es fan bÃ© encara que faci calor si les regam prou, el que passa Ã©s que des de la nostra pÃ gina i per coherÃ¨ncia amb els seus principis de sostenibilitat no podem recomanar que es facin aquests cultius d'estiu ja que l'extracciÃ³ d'aigua del subsÃ²l que comporten representaria un dany ecolÃ²gic que hem d'evitar. Altres persones us proposaran altres moments de sembra, comparau-los amb el que marca el nostre calendari i valorau la conveniÃ¨ncia d'emprar un o altre sistema. En tot cas si afinau alguna temporada mÃ©s respectuosa amb l'entorn i no Ã©s marcada al calendari de la nostra pÃ gina, feis-me-la arribar i li donarem difusiÃ³.
Els moments de sembra estan referits al moment que les plantes es posen al seu lloc definitiu. Algunes venen de planter com les albergÃnies, altres de sembra directa com les faves o mongetes. El que hi ha marcat al calendari Ã©s el que els vergeters deien la "sembrada" Ã©s a dir l'inici del cultiu en el lloc on farem la collita.
Hem pensat que si a mÃ©s a mÃ©s hi posavem el moment de fer el planters el calendari podria portar a confusiÃ³ ja que molta gent no fa planters i els compra quan estan a punt per posar a la terra. TambÃ© val a dir que el moment de fer planters de cada cosa l'hem anat deixant prou clar als fÃ²rums.
Hem fet una feina extra (una feinada vaja!). Fixeu vos que el tÃtol de cada lÃnia es un enllaÃ§, si feu clic... voila!: tenim una cerca al fÃ²rum a on podem veure un resum de tots el missatges que tracten sobre aquell cultiu en concret. Els missatges estan ordenats per data, el mes antic abaix, i pot haver mes d'una pÃ gina, us dic aixÃ² perquÃ¨ el mes antic normalment serÃ el missatge del mestre Ernest, els primer que varem fer i que forman la base del calendari.
A estat una mica difÃcil trobar la paraula a cercar, per exemple, els tomÃ tics, a vegades i ha missatges als que xerram de "tomatiguera", si busquem "tomÃ tic" no apareixeran tots, en canvi sÃ obtindrem un bon resultat buscant "tomati".

MENORCACOMPOST

cursos formatius que es desenvoluparan a tres municipis de lâ��illa entre finals de novembre i principis de desembre de 2007. MÃ©s informaciÃ³ aquÃ.

Horts escolars

AquÃ teniu un treball de n'Ernest fet per a les escoles i els seus hortets.
Podeu descarregar el fitxer (presentaciÃ³ powerpoint) al vostre ordinador fent clic aquÃ.
O be veure'l amb format d'animaciÃ³ Flash fent clic a Llegir més (al peu d'aquest article).

DDT a la sang d'infants!

Tot i que el DDT va ser prohibit l'any 1978 a l'Estat espanyol, encara Ã©s present a la cadena alimentÃ ria. Per aixÃ², sense que ens n'adonem, pot ser ingerit, i transmÃ¨s als nadons a travÃ©s de la placenta de les mares. Ara, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) ha demostrat que els infants que tenen concentracions d'aquest pesticida tÃ²xic a la sang veuen minvada la seva intelÂ·ligÃ¨ncia.

La investigaciÃ³ de l'equip del CREAL, liderat per NÃºria Ribas, va relacionar l'exposiciÃ³ dels fetus al DDT durant l'embarÃ s amb la intelÂ·ligÃ¨ncia dels nens i les nenes passats quatre anys. Es va comprovar que, com mÃ©s gran era la presÃ¨ncia del pesticida, pitjors eren els efectes sobre les capacitats cognitives dels infants. Concretament, s'observaren deficiÃ¨ncies en el coeficient intelÂ·lectual, la memÃ²ria i les capacitats verbals.

Aquestes conclusions, que han estat publicades a la revista American Journal of Epidemiology, sÃ³n el resultat d'un seguiment a 475 nens i nenes de la Ribera d'Ebre i de Menorca des de 1997, la majoria dels quals van presentar una presÃ¨ncia apreciable de DDT a la sang del cordÃ³ umbilical. A partir de diverses proves, es va veure que el coeficient intelÂ·lectual de les criatures disminuÃ¯a 5,87 punts quan les concentracions de DDT superaven els 20 nanograms per milÂ·lilitre en la sang del cordÃ³ umbilical. I els valors encara eren mÃ©s negatius pel que fa a la memÃ²ria i a les capacitats verbals: la reducciÃ³ era de 10,86 punts i 7,87 punts, respectivament.

A pesar d'aixÃ², el grup del CREAL afegeix que aquestes deficiÃ¨ncies sÃ³n lleugeres i prÃ cticament imperceptibles en el dia a dia dels infants. NomÃ©s poden produir problemes si s'afegeixen, com un factor mÃ©s, a d'altres circunstÃ ncies tambÃ© negatives per a les capacitats cognitives dels infants, com ara un naixement prematur, un baix nivell educatiu dels pares o el fet que la mare haguÃ©s fumat durant l'embarÃ s.

Font de la notÃcia

Desaparegudes el 75% de varietats cultivades

Les varietats comercials estan fent desaparÃ¨ixer el que durant milers d'anys han aconseguit els nostres avantpassats, les varietats autÃ²ctones, aclimatades a la nostra terra i mÃ©s resistents a les malalties. Tenim la responsabilitat de conservar l'herÃ¨ncia d'aquest patrimoni.

Mirau aquesta notÃcia: clica aquÃ

Contra els caragols

Truquet de n'Ernest contra els caragols:

Les cavades desprÃ©s de cada pluja (o cada setmana si l'any Ã©s tan sec que no plou) eviten que els caragols facin malbÃ© les sembres tendres.

Quan cavam la superfÃcie de la terra per aÃ¯llar la capa humida del davall tambÃ© destruÃ¯m els caminets de bavera que serveixen als caragols per anar cap a les plantes. Quan un caragol troba una planta, en el seu retorn cap a la paret seca o qualsevol altre refugi deixa un caminet marcat que podreu veure com un filet lluent si mirau el llaurat a contrallum. Aquests caminets rectes seran emprats per altres caragols per anar directament al menjar -tomatigueres, alberginieres, meloneres...

Feis la prova: comptau el nombre de caragols que mengen una planta cada matÃ amb la banyadura abans que el sol surti. Veureu que el nombre es va incrementant i cada vegada hi ha mÃ©s pistes lluentes al llaurat. Si feis una cavada i destruÃ¯u els caminets, veureu que demÃ els caragols no ataquen.

La cavadeta Ã©s un remei eficaÃ§ i ens evita haver de posar verins que si entren en la xarxa trÃ²fica poden fer molt i molt mal. Els verÃ per a caragols contÃ© metaldehid, que mata amb facilitat nneres, eriÃ§ons i qualsevol animal que mengi caragols. No oblidem mai que existeix un animal que es menja les seves plagues: l'Ã©sser humÃ . AixÃ Ã©s que... alerta!

Favet

ALERTA AMB EL FAVET:

Si heu sembrat favet espÃ¨s, quan arribi la primavera agafarÃ "rovell" i serÃ un focus de dispersiÃ³ de la malaltia.